COMUNICAT

Sobre la sentència definitiva pel “desallotjament de Plaça Catalunya” del 27 de maig de 2011

El 27 de maig de 2011 un centenar de mossos d’esquadra de la BRIMO amb el suport de la  GU sota les ordres del conseller d’interior Felip Puig van intentar posar fi, amb un nivell de violència desproporcionat, a una experiència de creació d’una àgora ciutadana auto convocada en Plaça Catalunya

Una protesta ciutadana que va sortir a tots els mitjans durant dies, que tenia un 90% de recolzament ciutadà i que era radicalment pacifista i diversa.

57 persones ferides per aquella agressió van presentar una querella col·lectiva per la violació de drets polítics fonamentals, com el de reunió i manifestació.

Malgrat la feina titànica d’un equip d’advocades compromeses, 11 anys han servit només per tal que tot un Tribunal Suprem  ens acabés comunicant en llenguatge pompós què era el que en realitat havia passat aquell dia: que un únic policia s’havia excedit en l’ús de la porra i que la justícia “castigaria” aquest cap de turc amb una condemna (que no complirà) a presó i una multa (que probablement pagaran els sindicats policials).

Cap responsabilitat exigida al centenars d’altres excedidors que aquell dia es van aplicar a fons per fer-nos mal pel crim de voler estar i debatre en una plaça, ni als responsables polítics d’aquell atropellament massius de drets.

Tot el procés ha estat una experiència de re-victimització de les 57 persones que es van personar en la denuncia per l’agressió tant a la seva integritat física, com a la seva dignitat: menystingudes per jutges i fiscalia, obligades a esmerçar molt de temps i energia pels requeriments del procés i ignorades per les institucions representatives.

La Generalitat, administració que en teoria pertany a tota la ciutadania i que, també en teoria, hauria de garantir-nos poder exercir tranquil·lament i en seguretat les nostres pacífiques reunions i manifestacions, en aquests 11 anys, després d’enviar la seva policia a agredir-nos, ha pagat la defensa, els recursos, els advocats del Jordi Arasa, declarat finalment culpable i per tant – tècnicament a més de substancialment – delinqüent.

Alhora que emplacem la “nostra” administració a no malbaratar més recursos en apel·lacions i argúcies legals per assegurar la impunitat d’aquest policia, com ja ho ha aconseguit amb la resta de culpables, policials i polítics, també preguntem perquè, al llarg d’aquests 11 anys cap exponent de les institucions del país (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) ni cap responsable del sistema judiciari espanyol, hagin gastat mai ni una sola paraula per demanar disculpes i oferir suport i rescabalament a les desenes de  víctimes d’aquella repressió pròpia de règims autoritaris.

Nosaltres seguim aquí, a l’espera que algun exponent d’ aquest estat de dret de fireta ens demani perdó.

Barcelona, 6 de febrer de 2023